L’estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona (maig de 2026) revela que la IA generativa transformarà 1 de cada 4 llocs de treball a Catalunya.
El 26% de les persones ocupades a Catalunya desenvolupa tasques amb una exposició mitjana o alta a la intel·ligència artificial generativa. La dada, publicada per la Cambra de Comerç de Barcelona el maig de 2026, no significa que aquest percentatge perdi la feina. Significa una cosa més útil i més exigent: una de cada quatre persones treballadores veurà com canvien substancialment les seves tasques en terminis curts.
El matís és important. Durant mesos els titulars han parlat de substitució massiva. L’estudi català, que analitza 3,1 milions de persones ocupades distribuïdes en 163 ocupacions, ofereix un retrat menys sensacionalista i més estratègic: no hi ha una destrucció generalitzada d’ocupació, però sí una recomposició silenciosa que ja està en marxa i que les empreses han de gestionar activament.
Distribució de l’ocupació segons nivell d’exposició a la IA per gènere i edat
Font: Cambra de comerç. Impacte de la IA generativa sobre el mercat laboral
L’informe de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) parteix de tres idees que convé retenir abans de mirar les xifres:
- La IA generativa actua sobre tasques, no sobre llocs de treball sencers. Combina automatització (substitueix tasques concretes) amb complementarietat (potencia l’humà en activitats complexes).
- A curt termini predomina la complementarietat. A mitjà termini guanya pes l’automatització.
- El resultat final depèn de la velocitat d’adaptació de les persones, no de la tecnologia.L’impacte és molt heterogeni: per ocupació, per gènere, per edat i per sector. No hi ha un únic relat.
La metodologia segueix l’enfocament de l’Organització Internacional del Treball (Gmyrek et al., 2025), basat en el contingut real de les tasques de cada ocupació. Cal subratllar que “exposició” no equival a “risc de substitució”: és potencial de transformació. Que una ocupació estigui altament exposada no determina si serà automatitzada, complementada o reconfigurada. Aquesta decisió la prenen les empreses.
Sectors exposats: on és l’impacte real
L’informe identifica amb claredat els focus d’alta exposició. I són els que qualsevol directiu hauria de tenir marcats en vermell al seu mapa estratègic:
| Ocupació | Ocupació (Catalunya) | % dones | Nivell d’exposició |
|---|---|---|---|
| Administratius sense atenció al públic | 123.001 | 72,3% | Alta |
| Administratius amb atenció al públic | 114.465 | 73,9% | Alta |
| Agents i representants comercials | 81.396 | 35,3% | Alta |
| Assistents administratius especialitzats | 66.865 | 68,3% | Alta |
| Empleats comptables i financers | 41.892 | 60,6% | Alta |
| Analistes/dissenyadors de programari i multimèdia | 31.484 | 22,5% | Alta |
| Programadors informàtics | 19.609 | 18,0% | Alta |
| Tècnics TIC i assistència a l’usuari | 19.295 | 21,1% | Alta |
| Escriptors, periodistes i lingüistes | 11.762 | 58,2% | Alta |
Font: Cambra de Comerç de Barcelona, ODEE (2026).
Las 4 primeras ocupaciones concentran el 16,3% del empleo femenino total en Cataluña. Esta es la noticia: el grueso del impacto está en las funciones administrativas, contables, comerciales y de atención al cliente que viven en cada departamento de cada empresa española. No es un problema de «un sector». Es transversal.
Les 4 primeres ocupacions concentren el 16,3% de l’ocupació femenina total a Catalunya. Aquesta és la notícia: el gruix de l’impacte és en les funcions administratives, comptables, comercials i d’atenció al client que existeixen a cada departament de cada empresa. No és un problema d’un únic sector. És transversal.
A això s’hi suma el sector TIC, on l’estudi mostra una caiguda de la contractació del 14,4% entre 2023 i 2025 —reajustament postpandèmia més impacte inicial de la IA— i dades complementàries apunten a una caiguda del 27% en ofertes per a perfils júnior a Barcelona.
10 ocupacions més exposades a la IA segons % de dones
La bretxa de gènere: la dada més incòmoda
El 30% de l’ocupació femenina a Catalunya està exposada de forma mitjana o alta a la IA generativa. En els homes, el percentatge és del 23%. La polarització és clara:
- El 21% de les dones ocupades treballa en llocs amb exposició alta, davant de l’11% dels homes.
- El 34% dels homes està en llocs no exposats, davant del 23% de les dones.
La raó és estructural: les ocupacions més exposades (administratives, comptables i d’atenció al client) estan feminitzades en percentatges del 60-74%, mentre que les menys exposades combinen oficis masculinitzats (mecànics, peons industrials) amb feines de cures feminitzades (infermeria, neteja).
La conclusió és directa: si l’adopció de la IA a la teva organització no incorpora perspectiva de gènere, aprofundirà desigualtats existents. I això, en el marc de l’AI Act europeu, que classifica els sistemes d’IA aplicats als recursos humans com d’alt risc, ja no és només una qüestió ètica: és reguladora.
Distribució del nivell d’exposició ocupacional a la IA generativa per grups d’edat i sexe a Catalunya (2021)
Font: Cambra de comerç. Impacte de la IA generativa sobre el mercat laboral
Està destruint ocupació la IA? El que diuen els contractes
Entre el tercer trimestre de 2023 i el de 2025, la contractació total a Catalunya ha caigut un 2,4%. Però quan s’analitza per nivell d’exposició a la IA, apareix un patró clar:
- Ocupacions no exposades: -2,2%
- Exposició alta: -5,0%
- Exposició molt alta: -7,7%
Les ocupacions més exposades perden contractació a més del triple de velocitat. Però dins de cada grup hi ha dinàmiques oposades que convé llegir amb criteri empresarial:
- Cauen amb força: teleoperadors (-21%), telemàrqueting (-34%), telefonistes (-23%), agències de viatges (-21%), analistes-programadors web (-13%).
- Pugen amb força: empleats d’informació a l’usuari (+23%), logística i transport de passatgers (+13%), publicitat i comercialització (+6%), taxadors (+38%), mediadors d’assegurances (+20%).
El senyal és clar: la feina rutinària i intermèdia retrocedeix; la feina presencial, relacional o de més valor afegit es manté o creix. No és destrucció d’ocupació. És desplaçament del valor.
Evolució de les contractacions segons exposició a la IA 2023 – 2025
Font: Cambra de comerç. Impacte de la IA generativa sobre el mercat laboral
En el sector financer la transformació és de recomposició interna. Cauen els perfils administratius i de suport, i augmenten els perfils relacionals i especialitzats (assessors financers +6%, caixers de banca +12%, mediadors d’assegurances +20%). L’ocupació total del sector creix. Aquesta és exactament la lectura estratègica que tota empresa hauria d’estar fent dels seus propis departaments.
3 palanques accionables
1. Auditar tasques, no llocs de treball (productivitat real amb Copilot)
L’error habitual és comprar eines d’IA abans d’entendre el flux de treball. Les dades de l’estudi confirmen que l’impacte es produeix a nivell de tasca, no d’ocupació completa. Per això, el primer pas útil és mapar les tasques reals de cada departament (administració, finances, comercial, màrqueting) i identificar on la complementarietat humà-IA allibera més temps de valor.
Eines com Microsoft 365 Copilot integrat a Word, Excel, Outlook i Teams, juntament amb quadres de comandament a Power BI, permeten automatitzar les tasques més rutinàries sense substituir persones. La conseqüència: l’equip administratiu dedica menys temps a tasques mecàniques i més a les funcions de criteri i relació que l’estudi identifica com a creixents.
2. Reskilling de plantilla amb perspectiva de gènere
Les dades catalanes són inequívoces: si la formació interna no incorpora la dimensió de gènere, les desigualtats augmenten. Les empreses amb departaments administratius, financers i d’atenció al client majoritàriament femenins han de prioritzar plans d’actualització en competències digitals, analítiques i d’ús de la IA.
Des de Trentia Learning dissenyem itineraris formatius bonificables per Fundae, en modalitat presencial o Virtual Class, per portar els equips des de la familiarització amb la IA generativa fins al domini pràctic de Copilot, Power BI i eines d’automatització. No és una formació genèrica: comença amb un diagnòstic inicial i mesura l’impacte real en productivitat.
3. Talent IT: reforç flexible, no contractació reactiva
L’estudi confirma que el sector TIC viu un ajust profund: caiguda del 14,4% en contractació, descens del 27% en ofertes júnior i, al mateix temps, +10.100 assalariats nets en plantilla. Traducció: les empreses no volen més rotació, volen talent estable i especialitzat, però amb flexibilitat per a projectes puntuals d’IA, dades i transformació.
El plantejament és l’oposat al de fa cinc anys: no engreixar plantilles esperant la següent onada tecnològica, sinó disposar de talent expert quan i com es necessita.
L’economia catalana, i l’espanyola, es troba en màxims històrics d’ocupació just quan s’accelera l’adopció de la IA generativa. És una finestra d’oportunitat poc habitual: hi ha marge per anticipar-se, invertir en formació, redissenyar processos i acompanyar la transició sense les urgències que imposaria una crisi econòmica simultània.
La pregunta correcta no és si la IA destruirà llocs de treball. És qui capturarà els beneficis de productivitat que està alliberant: les empreses que s’anticipin, els professionals que es formin, els reguladors que articulin marcs justos o la inèrcia.
