El 25 de setembre, Microsoft va presentar el nou Copilot, amb tres peces: Home, Code i Copilot Autopilot. Aquesta última és la que més ha cridat l’atenció. Microsoft la descriu com un agent «persistent, proactiu i personal que continua treballant encara que tu no hi siguis«: un company d’equip digital que segueix canals, fa seguiment de fils, executa tasques recurrents i reprèn projectes dies després.
Autopilot no és una decisió tecnològica, és una decisió d’organització. Un agent que pren la iniciativa només aporta valor si algú ha decidit abans quina feina li toca, amb quins límits i qui en respon. Aquesta part no la fa la IA. La fan les persones que coneixen el negoci.
Què és Copilot Autopilot
Fins ara, Copilot funcionava com un assistent: li demanaves alguna cosa i responia. Autopilot canvia la dinàmica. Li dones un nom, un rol i un objectiu, i treballa sense esperar cada instrucció. Viu al teu tenant amb identitat, memòria i espai de treball propis, i apareix a Teams, Outlook, xats, canals i documents, on se’l pot mencionar com un company més.
L’exemple que posa Microsoft és prou il·lustratiu: organitzar la revisió trimestral amb un proveïdor, des del calendari i la preparació fins a les reunions i els seguiments, contactant les persones implicades per obtenir actualitzacions.
Ara bé, convé posar-ho en context:
- Encara és en private preview. Microsoft l’obre a un grup reduït de clients; no és un producte que es pugui desplegar demà.
- Té un model de cost per ús. Autopilot funciona amb facturació basada en consum, de manera que cada agent actiu té un cost variable que algú ha de controlar.
- No substitueix el criteri. Executa i fa seguiment; no decideix què és prioritari per a l’empresa ni negocia en nom seu.
Què canvia quan la IA pren la iniciativa
Amb un assistent, l’error més habitual és una resposta dolenta que algú llegeix i descarta. Amb un agent proactiu, l’error és una acció: un correu enviat a qui no tocava, un seguiment insistent a un client clau o una tasca recurrent que continua executant-se quan el procés ja ha canviat.
Per això les preguntes que s’ha de fer la direcció no són tècniques:
- Quins processos volem accelerar i quins volem que continuïn passant per una persona.
- Qui és responsable del que fa cada agent, igual que ho és un responsable del que fa el seu equip.
- Com sabrem si aporta valor: temps estalviat, errors evitats, terminis complerts.
Ja vam apuntar aquesta evolució quan parlàvem del futur de la feina a Microsoft 365 i els agents especialitzats. Autopilot la fa concreta.
On té sentit un company digital com Autopilot
Els millors candidats són processos de coordinació amb regles clares, molt volum de seguiment i poc marge d’interpretació:
- Seguiment de projectes: recollir l’estat de les tasques, detectar retards i preparar el resum setmanal per al responsable.
- Revisions periòdiques amb proveïdors: convocar, preparar la documentació i fer el seguiment dels acords.
- Tancaments i informes recurrents: reclamar les dades a cada àrea i avisar quan falta alguna peça.
- Canals de suport intern: vigilar consultes repetides i proposar respostes o derivar-les a qui toca.
En tots aquests casos, la decisió final continua sent humana. L’agent elimina la feina de perseguir informació; les persones dediquen aquest temps a decidir millor.
Abans d’activar-lo: quatre decisions que no pot prendre la IA
- Identitat i permisos. Cada agent té identitat pròpia. Cal decidir a quines dades, canals i persones pot accedir, amb el criteri de mínim privilegi que s’aplica a qualsevol empleat nou.
- Límits i escalat. Què pot fer sol i què ha de consultar abans. Enviar un recordatori intern no és el mateix que escriure a un client.
- Auditoria i traçabilitat. Poder respondre «qui ha fet això i per què» és imprescindible per a compliment normatiu i per a la confiança dels equips.
- Cost i retorn. Amb facturació per consum, cal un pressupost per agent i indicadors que justifiquin que continua actiu.
Res d’això és nou. És el mateix que fem quan incorporem una persona a l’equip: definir-ne el rol, donar-li accessos, explicar-li fins on pot arribar i revisar com va. La diferència és que ara cal fer-ho de manera explícita i abans de començar.
L’error que convé evitar
El risc més gran no és que Autopilot falli. És que funcioni sobre un procés mal dissenyat i el faci més ràpid. Si avui una revisió amb proveïdors no té criteris clars, un agent només multiplicarà les reunions sense criteri. Automatitzar el desordre no el resol: l’amplifica.
Per això recomanem començar pel procés, no per l’eina: mapar-lo, simplificar-lo i, només llavors, decidir quina part pot assumir un agent.
Els agents proactius arribaran a les empreses en els propers mesos, i la diferència no la marcarà qui els activi primer, sinó qui hagi preparat millor l’organització per fer-los servir. A Trentia acompanyem aquest pas des de la consultoria i la formació: ajudem a triar els processos on un agent aporta valor, definim el model de governança (permisos, límits, auditoria i cost) i preparem els equips perquè sàpiguen treballar amb ells i supervisar-los.
Ho fem des dels nostres projectes de consultoria a l’ecosistema Microsoft i amb formació pràctica com el curs de Microsoft Copilot i el curs de Copilot Studio.
